La depressió sovint presenta símptomes físics, principalment fatiga, dolor o alteracions del son. L’estat d’ànim deprimit pot estar present o no. L’assessorament de suport i la farmacoteràpia són més efectius que qualsevol de les dues modalitats per si soles. Els fàrmacs més nous es toleren millor que els anteriors i aconsegueixen una adherència molt més gran del pacient. La depressió es considera una malaltia crònica. La probabilitat de recurrència augmenta amb el nombre d’episodis, sovint demanant un manteniment prolongat de la medicació. La majoria dels pacients amb depressió lleu a moderada poden ser gestionats de manera eficaç pel seu metge d’atenció primària, amb la derivació necessària només per a aquells que no responen a la teràpia o que són suïcides.
Depressió en adolescents
Les taxes de prevalença de les diferents formes de depressió (estat d’ànim depressiu, síndromes depressives i depressió major) han augmentat durant els darrers anys. De la mateixa manera, les diferències de gènere han augmentat. L’estrès, els estils d’afrontament disfuncionals, una imatge corporal negativa i un estil d’aferrament insegur s’han identificat com a factors que contribueixen a l’etiologia de la depressió. Es van presentar diferents enfocaments terapèutics, sent el tractament psicoanalític el més complet.
Depressió en gent gran
En la gent gran, la depressió afecta principalment a aquelles amb malalties cròniques i deteriorament cognitiu, provoca patiment, trastorns familiars i discapacitat, empitjora els resultats de moltes malalties mèdiques i augmenta la mortalitat. Els processos relacionats amb l’envelliment i la malaltia, com ara l’arteriosclerosi i els canvis inflamatoris, endocrins i immunitaris, comprometen la integritat de les vies frontoestriatals, l’amígdala i l’hipocamp, i augmenten la vulnerabilitat a la depressió. Els factors d’herència també poden tenir un paper. L’adversitat psicosocial -empobriment econòmic, discapacitat, aïllament, reubicació, cura i dol- contribueix als canvis fisiològics, augmentant encara més la susceptibilitat a la depressió o desencadenant la depressió en persones grans ja vulnerables. El tractament amb antidepressius és ben tolerat per la gent gran i és, en general, tan efectiu com en adults joves. Hi ha directrius basades en l’evidència per a la prevenció de nous episodis de depressió, així com els sistemes de prestació d’atenció que augmenten la probabilitat de diagnòstic i milloren el tractament de la depressió tardana.