La malaltia de Parkinson (MP) és el trastorn neurodegeneratiu més comú després de la malaltia d’Alzheimer i afecta aproximadament a sis milions de persones a tot el món. El factor de risc clau implicat en la MP és l’edat i normalment apareix una àmplia gamma de símptomes amb l’envelliment.
Tot i que podem veure un percentatge de pacients joves amb MP, de vegades a partir de 40 anys o excepcionalment a partir dels 30 anys. El que és característic de la MP és que alguns dels símptomes poden aparèixer molt abans de que la malaltia sigui diagnosticada clínicament.
La MP “idiopática”, que vol dir que no coneixem la causa, s’origina per la pèrdua progressiva de neurones del nuclis de la base del crani productores del neurotransmisor anomenat dopamina. A més a més en el procés neurodegeneratiu s’acumulen al cervell proteïnes anormals anomenades cossos de Lewy.
Se sap també que existeixen alguns factors genétics que afavoreixen l’aparició de la MP, sobretot en MP de persones joves.
Símptomes motors
Els símptomes “clàssics” de la malaltia de Parkinson són
- Rigidesa d’articulacions.
- Alentiment psicomotor,( lentitud de pensament i de mobilitat).
- Tremolor, típicament de repòs.
- Inestabilitat , alteracions postural i d’equilibri.
Tot i que aquests són els símptomes clàssics, en moltes ocasions no es presenten tots.
El tractament dels símptomes motors de la MP, sobretot durant la fase inicial, s’acostuma a mostrar efectiu, i la majoria de pacients fan una millora important en la seva qualitat de vida. Es basa en compensar la falta del neurotransmisor dopamina mitjançant fàrmacs que l’aporten o estimulen la seva producción.
En les fases inicials el resultat d’aquest tractaments acostuma a ser molt bó en la majoria del pacients amb MP.
Si amb el curs dels anys la resposta empitjora es poden fer servir altres tractaments, com la implantació de dispositius de liberación continua de fàrmacs, estimulació cerebral profunda o neurocirurgia.
Amb un tractament farmacològic òptim, moltes persones en fases inicials de la malaltia obtenen una resposta molt favorable que els permet estar durant anys sense cap limitació funcional.
Símptomes no motors
La MP mostra un ampli espectre de símptomes i a banda d’aquests símptomes motors , n’hi ha d’altres, no motors, que inclouen
- Problemes de cognició, relacionats amb el judici deteriorat i la pèrdua de memòria, especialment durant la darrera edat.
- Trastorns del son manifestats per canvis en l’hora i l’horari normal de son.
- Pèrdua o disminució d’olfacte i gust
- Problemes psiquiàtrics com ara depressió, ansietat i estrès que s’afegeixen als símptomes motors. (És important destacar que l’estrès pot provocar un desequilibri dels neurotransmissors que pot empitjorar els moviments musculars relacionats amb altres activitats com escriure, parlar, parpellejar)
- Problemes amb Sistema Autònom, que actúa per controlar els moviments musculars involuntaris del cos com els batecs del cor, la dilatació pupil·lar, la micció, la digestió i les funcions de les vies respiratòries.
